Élena- D’herois i desastres (Warner-Music Bus) | Marrameu Música


Élena- D’herois i desastres (Warner-Music Bus) | Marrameu Música.

 

 

Històries d’amor i desamor, porcions de quotidianitat amb noms propis, referències pop. Tot plegat, això que forma la tornada de la bonica Els teus tresors, són les peces que conformen la delicada però vigorosa proposta d’Élena i que representa el seu quart treball, D’herois i desastres (Warner-Music Bus, 2011). El grup català defensa una nova fornada de la seva sedosa música amb aquest disc de bones intencions i que representa la consolidació d’aquest espai que defensen dins la música autòctona.

Una marca pròpia basada en la veu i la presència escènica d’Helena Miquel, musa innegable de l’indie local, i propietària d’un to vocal que desperta les ganes de repartir abraçades, descalçar-se els peus i recordar que els romanticismes ben entesos mai passen de moda.

Però Élena també és la defensa de la frescor pop, de les melodies de pes lleuger, les sinuoses línies de guitarra de Raül Moya o les seccions de vents que omplen de triomfalisme i vitalitat temes com Incendis. Aquesta estructura melòdica ve farcida amb lletres d’històries properes, palpables. Algunes amb principi i final inclòs, concebent la narrativitat de les cançons com espais propis. Tots ells exposant narracions sobre desenganys, dones que negocien amb la vida això de surfejar per la trentena,
de misèries conegudes, encara que sense oblidar aquells dies de bon regust que demanaries com a aperitiu de la resta de jornades per viure. Tot plegat esdevé en onze cançons sinceres i de senzillesa efectista. Destacar Auguris, primer senzill i que esdevé un manual de tres minuts escassos de cançó pop, i també Fugir de matinada, on s’acompassen tempos lents amb passatges vitalistes.

En definitiva D’herois i desastres resulta un disc efectiu, vigorós en certs passatges i amb una sinceritat d’intencions impregnada que el dota de personalitat. Elements que ja trobàvem al disc anterior de la banda liderada per Helena Miquel, Un cafè, setanta matins (Warner Music Spain-Music Bus, 2009). Aquell se’ns presentava com a novedós, després dels inicis anglòfons i més foscos del grup, i ara es perd lleugerament aquell punt de frescor.

Les bondats ens segueixen fent somriure, però perdent l’efecte sorpresa que ens havia aconseguit despertar aquell treball. La quotidianitat, però, confiem que
continuarà sorprenen-nos.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s