Bon Iver, amén | Marrameu Música


Bon Iver, amén | Marrameu Música.

Feia molt de temps que esperàvem aquest moment. Concretament des de 2007, quan un desconegut Justin Vernon creava una mini banda anomenada Bon Iver, i treia gairebé d’amagat un dels discos més monumentals de la música recent. Era ‘For Emma, Forever ago’, autoeditat sota el segell Jagjaguwar. Passats quatre anys el moment ha arribat i Bon Iver ens regala nou disc. El nom del qual serà homònim, és a dir, ‘Bon Iver’ i sortirà a la venda el proper 21 de juny.

Després de 48 mesos de vestir-nos les oïdes amb la terriblement i bella melangia del seu primer treball tornem a tenir noves peces amb les que variar de forma tranquil·la i pausada el vestuari de les nostres orelles. ‘For Emma, Forever ago’ era una autèntica crida de socors, una absoluta veneració per la pausa, la calma ben entesa i la profunditat sonora. Havia estat composat de forma molt lliure quan Vernon va patir una separació sentimental i va decidir tancar-se tres mesos a una cabanya a Wisconsin. Sí, la fatalitat amorosa i l’aura artística existeixen. Com l’estoïcisme emocional.

Ara, amb l’arribada de ‘Bon Iver’, el temut segon disc, les pors s’esvaeixen en escassos set segons, exactament. És el que triguen a sonar els primers acords de la colpidora Perth. Una obertura de disc que ja paga la pena en si mateixa i que rendibilitza les següents deu cançons. Perquè topem amb la virtuositat de Justin Vernon a la guitarra, les cordes semblen quelcom fluent enlloc de rígid. Repics de bateria segueixen i comencen a farcir l’ambient d’una solemnitat majúscula, esdrúixola, magnificent. I llavors el colofó, la veu que reconeixes amb el temps d’un sospir, com el perfum de la teva estimada. Aquell so tan personal i melancòlic, que no afectat, que et torba i et rendeix. Ja tens l’estomac donant-te senyals de què estàs davant d’alguna cosa molt gran.

Bon Iver té aquella cosa que no saps què és, però el fa superior a la resta. Aquell toc tan personal que pots adjudicar a tants pocs. Després de la primera batzegada arriba Minnesota, WI on observem una aparent nuesa instrumental que va farcint-se a mida que avança la cançó. El viatge cap al gaudi continua amb les mateixes coordenades de partida. I així segueix, parant llavors en paratges més tènues amb peces com Towers, on veiem al Bon Iver més primerenc de nou. Amb algun flirteig digital entremig, i amb una sensibilitat sense rugositats ni excessos insulínics que et pertorba. Amb tot, destacar també el primer senzill d’aquest LP, l’onírica Calgary. On hi ha guitarres afilades, canvis de seqüència, i un creixement geomètric que arriba fins la última estrofa, on Justin Vernon torna a aturar el ritme i deixa finalitzar la cançó com quelcom que recorda a una evaporació. Fins al silenci final, on s’acaba la música. I llavors només ens queda donar les gràcies. Agrair les lliçons de bellesa i tornar a ras de terra, només uns instants, els que triguem en cercar el nom d’alguna ciutat australiana al nostre reproductor.

Al web de Bon Iver podeu descarregar-vos gratuïtament el primer senzill Calgary.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s