L’hora del pati, l’hora del vermut | Marrameu Música


L’hora del pati, l’hora del vermut | Marrameu Música.

La temporada alta de festivals és a punt d’encetar-se. L’abril és una època ideal per començar a fer boca del que vindrà en breu. L’imaginari d’escenaris a l’aire lliure, amb estores de mànigues curtes als seus peus, i les bones sensacions atmosfèriques de la música. És en aquest punt, i concretament aquest cap de setmana, on trobem una d’aquelles propostes amb caràcter propi. Es tracta de L’hora del pati, el festival acústic de Breda.

Aquest és un esdeveniment organitzat per l’Ajuntament d’aquesta població dels peus del Montseny, i que compta amb la col·laboració de Gent Normal, mitjà sociomusical en format 2.0. El festival és una proposta de caràcter modest i proper, que persegueix la proximitat com a element qualitatiu, i es nodreix d’artistes del país. En essència, un exercici d’aperitiu sonor on es mostren pinzellades variades del que es coneix com l’escena de casa nostra.

El cartell d’enguany aixopluga sis artistes, tres pel dissabte 23 d’abril, i tres més pel diumenge 24. Així, el primer dia podrem gaudir de Pau Vallvé, el polifacètic compositor que defensarà el seu “2010” (Amniòtic Records, 2010). Un treball d’alta volada i d’una manufactura exquisida. Posteriorment, Fred i Son portaran el seu pop ultralleuger, vestit amb guitarres esponjoses i farcit de mètriques amables. Finalment, el dissabte clourà amb l’actuació de Sanjosex, una de les principals franquícies de la indústria del pop independent instaurada a la Bisbal de l’Empordà.

El diumenge, després de la ressaca de Pasqua, les actuacions s’encetaran amb la banda de Terrassa, Las principales causas del descenso del rayo. Un altre botó de la poblada camisa de quadres del folk autòcton tan vista darrerament. Després d’ells arribarà l’ex-Unifinshed Sympathy, Joan Colomo. L’home orquestra i geni esbojarrat presentarà la seva lírica personal carregada d’imaginari propi. I com a comiat, la banda Estúpida Erikah que lluiran la seva condició de banda revelació, tot presentant el seu disc de debut “Decorant interiors, decorant exteriors” (Temps perdut, 2010).

Amb tot, doncs, L’hora del pati serà, aquests dies de final de Setmana Santa, un bon entrenament pels genolls i per les oïdes de cara la temporada festivalera. Propostes honestes i atractivament senzilles en un marc físic inexplorat pel món musical, encara.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s