Manel, a mi també em va passar una vegada. | Marrameu Música


Manel, a mi també em va passar una vegada. | Marrameu Música.

Els llibres expliquen que al S.XIII els trobadors escrivien composicions que després eren cantades i musicades pels joglars. Uns concebien històries i uns altres les explicaven. Avui en dia, Manel són trobadors i joglars, les dues categories en un. I ’10 milles per veure una bona armadura’ n’és una magnífica mostra.

Després de mesos d’espera i d’uns quants dies on els mitjans s’han omplert la boca parlant de fenomen, els Manel han publicat aquesta setmana el seu segon treball. Un disc tan esperat com temut. Però aquests quatre barcelonins, amb les seves camises tristes i el seu poc entusiasme contestant entrevistes, han anat per feina i s’han dedicat al pur exercici d’escriure cançons. Deu peces noves que sonen coherents amb ‘Els millors professors europeus’, però sense ser-ne una mera continuació. Així, trobem un treball on l’essència continua estant a les lletres. Perfectes narracions de quotidianitats, de sensacions comunes i d’estius d’infantesa. Farcides amb detalls per llevar un somriure a les noies tímides o un gest de reafirmació interna pels qui voregen la trentena. Exercicis de trobadors contemporanis embolcallats amb melodies senzilles, que fugen de l’excentricitat i naveguen còmodament en la fragilitat del folk. Amb la introducció de nous arranjaments de vent i corda per donar múscul a algunes peces, i que representen un bon símptoma d’estar obrint finestres per airejar l’habitació de la composició musical.

Perquè deixant de banda les consideracions sociològiques que alguns enlairen amb tanta facilitat, Manel són una perfecta caixa de ressonància per contar històries. Narracions embolcallades amb capes musicals fines per no distreure de l’objectiu, sinó simplement acompanyar-lo. ’10 milles per veure una bona armadura’ aprova l’examen del segon disc. Sense grandiloqüències, però amb coherència estilística. Destacar cançons com la que obra el disc, ‘Benvolgut’, magnífica narració sobre les exparelles. També ‘Aniversari’, primer tastet que vam rebre i que s’erigeix com una peça creixent i altament evocadora. O ‘Criticarem les noves modes de pentinats’, una autèntica joia de costumisme per escoltar al matí mentre acaba de pujar el cafè.

Així doncs, tenim deu noves cançons per passar una bona estona desxifrant escenaris vitals que podem posar en comú. Res més. Segurament no cal posar a Manel a altars musicals que d’altres bandes ocupen des de fa més temps amb molt de mereixement, d’ordre i d’aventura. Aprenguem-nos les noves cançons, sota l’exercici de la repetició inconscient, i aquest estiu els trobarem segur a algun concert. I podrem cantar, arremangar-nos les camises, i mirar als del voltant fent que sí amb el cap. Que el que canten és veritat, que a mi també em va passar una vegada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s