Radiohead-The king of limbs | Marrameu Música


Radiohead-The king of limbs | Marrameu Música.

A vegades a les dones boniques, els homes guarnits amb poc força espiritual, els perdonen alguna mena de comportaments. En pro de la bellesa, posem a suposar. I amb Radiohead, també a voltes, els fans apoderats per la fam de novetat, perdonen certes situacions. Així, els entusiastes són capaços de mirar cap a una altra banda quan l’esperat nou disc només té vuit pistes. Quan el single ‘Lotus flower’ ve acompanyat d’un videoclip on només apareix Thom Yorke realitzant un ball espasmòdic digne d’un “pataliebre” d’Albacete. O que els rumors d’un doble LP, del que només estiguin ensenyant la primer part, s’esvaeixin de moment. Però, segurament, Radiohead són la banda més gran, més poderosa de l’actualitat. Poden ser-ho per la seva innegable qualitat, per la seva capacitat d’evolució sonora, per l’expectació en grans dosis que són capaços de generar i perquè els seus discos, quan han de veure la llum, són els que acaparen més atencions amb diferència.

Amb tot, aquests dies ha aparegut ‘The king of limbs’, el vuitè disc del quintet d’Oxford. Com dèiem són vuit cançons, amb el segell Radiohead supurant per tots els seus porus. Una primera escolta pot generar certa fredor. Però això no és quelcom nou amb els britànics. Les posteriors pitjades al play ens van posant les ones sonores a lloc. Els instruments van deixant de difuminar-se. La veu de Yorke comença a embolcallar tot el guarnit, per rescatar-nos de l’angoixa o per evocar-nos-hi definitivament. Mica en mica, la deformació esdevé llegible, els àcids de la melodia comencen a digerir millor els aparents excessos d’informació acústica. Els efectes post-produïts adopten caràcter i sentit dins el conjunt. Peces com ‘Morning Mr. Magpie’ o el single ‘Lotus Flower’ en són una bona mostra. La introspecció i el sentimentalisme d’alçada, tan marca de la casa, també tenen lloc a peces com ‘Codex’. Mentre d’altres, com la cloenda, anomenada ‘Separator’, resulta un colofó brillant i amb les dimensions idònies per ser una de tantes cançons de Radiohead destinades a perdurar.

‘The king of limbs’, en resum, sembla posicionar-se com l’evolució lògica d’’In Rainbows’ (2007) i, fins i tot més, del disc ‘Eraser’ que Thom Yorke va publicar en solitari al 2006. La tendència a composar conceptes més enllà de pistes de quatre minuts. Generació constant d’atmosferes i de textures fruit de l’experimentació, de la genialitat i de fer allò que al grup li ve de gust, cosa que segurament pocs poden dir amb tanta tranquil·litat, amplitud i contundència.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s