El negre com absència de color | Marrameu Música


El negre com absència de color | Marrameu Música.

El soul és reconegut com la música de l’ànima. Aquesta basta redundància ve a explicar conceptes com sentiment, entusiasme i, també, resistència. Perquè el soul va ser quelcom grandiós, especialment a les dècades dels 60’s i 70’s, per després anar-se despenjant de les escales mediàtiques. Tanmateix, el gènere ha continuat i ha persistit amb un gran nombre d’artistes, entusiastes i perpetuadors de l’estil. A dia d’avui dos d’aquests ítems resistencialistes són Eli ‘Paperboy’ Reed i The Pepper Pots. El primer com a home blanc capaç d’acostar el soul de nou al mainstream. A fer sonar a les ràdios alguna cançó del gènere que no fos res d’Aretha Franklin o el ‘Sitting on the dock of the bay’ del mestre Otis. Els segons com una enorme banda –en el sentit tradicional del terme- que ha estat capaç de treure la pols i fer de nou brillar el so del soul més pur de la Motown. Han contemporanitzat un so d’antuvi sense malmetre’l ni una engruna. The Pepper Pots, una banda de Girona molt més reconeguda a fora que al nostre país (els sona aquesta cançó?).

Doncs bé, aquests dos elements rescatadors, s’han trobat per donar forma a ‘Time and Place’ (Double Back, 2011), una petita joia en format EP de quatre temes. La materialització d’una bonica comunió del soul contemporani. Reed i The Pepper Pots havien coincidit en diversos concerts i la seva entesa necessitava noves lleres on transcorre. Llavors sorgí l’oportunitat de gravar conjuntament algunes versions d’artistes com Fontella Bass & Bobby McClure, Lee Moses, Jimy Lewis i Kip Anderson, al Black Pepper Studio a Cornellà de Terri (Girona). Un cant, doncs, a la resistència i persistència del gènere. A la reivindicació de l’aroma clàssic, al reconeixement dels que ja van passar per aquí, una reverència al respecte. Aquest ‘Time and place’ es publica en format CD i en vinil de 7”, i vindrà acompanyat per un DVD documental sobre aquesta curiosa experiència de convergència soul.

Esperem tenir aquest fantàstic vinil entre les mans. Seduir-nos amb melodies plenes de vents, de ritmes càlids i veus femenines. Preguem per continuar rebent benediccions d’aquest tipus i no ho oblidem que segurament tot ja està inventat, però encara queden moltes maneres d’explicar les mateixes coses.

Eli ‘Paperboy’ parlar sobre el soul, la seva condició de blanc i de com veu el mercat de la música en una entrevista a El País.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s