‘L’amor feliç’ serà el sisè disc de Mishima | Marrameu Música


‘L’amor feliç’ serà el sisè disc de Mishima | Marrameu Música.

Després de setmanes al Puerto de Santa María (Càdiz), als estudis del productor Paco Loco, Mishima han anunciat que el seu nou disc veurà la llum el proper 27 de març, sota el títol ‘L’amor feliç’. Aquest nom prové de la cançó  de George Brassens Il n’ya pas d’amour hereux que van versionar, juntament amb la cantant de Stereolab, Laetitia Sadier al concert de tancament de la darrera gira al Palau de la Música. A més, Mishima ens avancen que el primer senzill d’aquest nou treball durà per títol ‘L’última ressaca’ i es posarà a la venda en format digital el proper 21 de febrer. La banda també ha informat que el primer concert d’aquesta gira de presentació serà el proper 13 d’abril a l’Auditori de Girona.

Després de l’èxit aclaparador del seu darrer disc ‘Ordre i aventura’ (Sones, 2010), Mishima tornen a l’engranatge amb el que serà el seu sisè disc, quart cantat en català. Aquest treball ha de representar la consolidació del projecte que des de fa més d’una dècada defensen aquests nois de Barcelona encapçalats per l’enginy de David Carabén. Esperem que la gran quantitat d’expectatives vessades no suposin una tensió extra pel gaudi d’aquest grapat de noves cançons.

Anuncis

Marrameu | Fins i tot als gats li agrada la música: Bloc de música en general: grups, concerts, videoclips, crítiques…


Marrameu | Fins i tot als gats li agrada la música: Bloc de música en general: grups, concerts, videoclips, crítiques….

El festival de música electrònica Sónar ha donat a conèixer aquest matí els primers noms per a la seva edició d’enguany, que es celebrarà els dies 14, 15 i 16 de juny a Barcelona. La primera tongada d’artistes confirmats reafirma la tendència de l’esdeveniment, combinant alguns dels dj’s més rellevants de l’escena electrònica, amb bandes i formacions de reconegut prestigi i caracteritzades per un element innovador comú.

Així, un dels noms que més llueix és el de The Roots, una de les formacions més en forma del hip hop nord-americà, i que des de fa anys persevera en la creació i obertura del seu gènere. Destacar també a l’incombustible Fatboy Slim. Norman Cook oferirà una nova sessió del seu reguitzell de hits perdurables i rebentadors de pistes. Com també ho farà Richie Hawtin, gurú del techno i artista reincident al Sònar. Dins aquest mateix àmbit també sobresurten noms com Laurent Garnier, mestre i precursor de l’electrònica, presentant el seu darrer projecte LBS. Un dels noms de 2011, James Blake, que en aquesta ocasió mostrarà la seva vessant de punxa-discs, o bandes cimentades en l’experimentació i el talent com Mouse on Mars, Friendly Fires o Metronomy.

Finalment destacar dos dels noms de casa que participaran al festival. Primerament el reconegut dj John Talabot, personatge que manté el seu anonimat però que no para de recollir bones crítiques a nivell internacional, amb monumentals temes com el single Destiny. I també els barcelonins The Suicide of Western Culture, ambaixadors arreu d’un so cru, de vocació apocalíptica i tirada hipnòtica.

Podeu consultar la programació sencera al web del festival.

El pop esponjós de Granit | Marrameu Música


El pop esponjós de Granit | Marrameu Música.

Granit és una de les sensacions del panorama català. I més que ho serà aquest 2012. Aquest duet ha sorprès tothom amb el seu primer treball, un EP produït per Eloi Caballé, titulat ‘Granit’, i que va començar com un petit secret a Barcelona i quemica en mica ha anat agafant ressò, fins i tot més enllà de les nostres fronteres.

Granit són l’alba i la Cristina practicant orfebreria via sintetizadors. El seu pop és dolç però amb caràcter. Generen textures i melodies ambientals reconeixibles. Crescendos i bucles de tall analògic. Tot el seu univers propi es veu perfectament plasmat en el videoclip que l’artista Lluís Panadès els ha fet pel tema ‘Marea Viva’. Hipnòtic, esponjós, addictiu.

Recomanar, doncs, molt fermament, aquesta primera referència de Granit. Està disponible a iTunes i Spotify; en format físic només es van publicar 300 còpies de vinil. Al Bandcamp de Granit podeu escoltar-lo sencer i simplement acceptar que us acabeu d’enamorar.

A Viva Veu (or support your local bands). | Marrameu Música


A Viva Veu (or support your local bands). | Marrameu Música.

Aquest vespre comença la tercera edició del cicle A Viva Veu, una de les propostes que donen sentit i forma a l’escena “underground” catalana. Des de 2009, la gent d’A Viva Veu organitza concerts desendollats al Fantástico Bar del centre de Barcelona, durant cada dijous. L’entrada és lliure i la gent pot dipositar en un cistell el que creu que costa l’espectacle que acaba de veure.

Així, a més de fomentar la vessant artesana i altruista dels entusiastes de la música, A Viva Veu ofereix la possibilitat de veure bandes amb molt poca projecció mediàtica, però sempre amb una innegable aptitud artística. A Viva Veu es converteixen en procuradors de bandes autòctones per a poder conèixer, donar suport en directe i acabar-se fent-se’n fan. La seva diligent trajectòria els ha portat a guanyar-se el respecte del sector, i a col·laborar en festivals de la mida del Primavera Sound o el Faraday.

Amb tot, avui dia 2 de febre el cicle A Viva Veu engega amb l’actuació de mistu-mistu, projecte del reputat instrumentista Miquel Sospedra, on l’experimentació es converteix en excusa creativa. Tanmateix durant les properes setmanes podrem gaudir d’actuacions com les de Mounsier H, La Orquestra del Caballo Ganador Arthur Caravan, Ferran Palau (Anímic), Bedroom o Mates Mates. Podeu saber més d’A Viva Veu al seu enriquidor bloc.

El negre com absència de color | Marrameu Música


El negre com absència de color | Marrameu Música.

El soul és reconegut com la música de l’ànima. Aquesta basta redundància ve a explicar conceptes com sentiment, entusiasme i, també, resistència. Perquè el soul va ser quelcom grandiós, especialment a les dècades dels 60’s i 70’s, per després anar-se despenjant de les escales mediàtiques. Tanmateix, el gènere ha continuat i ha persistit amb un gran nombre d’artistes, entusiastes i perpetuadors de l’estil. A dia d’avui dos d’aquests ítems resistencialistes són Eli ‘Paperboy’ Reed i The Pepper Pots. El primer com a home blanc capaç d’acostar el soul de nou al mainstream. A fer sonar a les ràdios alguna cançó del gènere que no fos res d’Aretha Franklin o el ‘Sitting on the dock of the bay’ del mestre Otis. Els segons com una enorme banda –en el sentit tradicional del terme- que ha estat capaç de treure la pols i fer de nou brillar el so del soul més pur de la Motown. Han contemporanitzat un so d’antuvi sense malmetre’l ni una engruna. The Pepper Pots, una banda de Girona molt més reconeguda a fora que al nostre país (els sona aquesta cançó?).

Doncs bé, aquests dos elements rescatadors, s’han trobat per donar forma a ‘Time and Place’ (Double Back, 2011), una petita joia en format EP de quatre temes. La materialització d’una bonica comunió del soul contemporani. Reed i The Pepper Pots havien coincidit en diversos concerts i la seva entesa necessitava noves lleres on transcorre. Llavors sorgí l’oportunitat de gravar conjuntament algunes versions d’artistes com Fontella Bass & Bobby McClure, Lee Moses, Jimy Lewis i Kip Anderson, al Black Pepper Studio a Cornellà de Terri (Girona). Un cant, doncs, a la resistència i persistència del gènere. A la reivindicació de l’aroma clàssic, al reconeixement dels que ja van passar per aquí, una reverència al respecte. Aquest ‘Time and place’ es publica en format CD i en vinil de 7”, i vindrà acompanyat per un DVD documental sobre aquesta curiosa experiència de convergència soul.

Esperem tenir aquest fantàstic vinil entre les mans. Seduir-nos amb melodies plenes de vents, de ritmes càlids i veus femenines. Preguem per continuar rebent benediccions d’aquest tipus i no ho oblidem que segurament tot ja està inventat, però encara queden moltes maneres d’explicar les mateixes coses.

Eli ‘Paperboy’ parlar sobre el soul, la seva condició de blanc i de com veu el mercat de la música en una entrevista a El País.