Los Retrovisores- “Alma y pisotón” EP (BCore, 2013) | BCore


Los Retrovisores- “Alma y pisotón” EP (BCore, 2013) | BCore.

Los Retrovisores-Alma y pasion

Jóvenes, guapos y bien vestidos. “Dios bendiga al hombre bien vestido”, que decía Tibor Fischer. Vespas, parkas y patillas de palmo. Actitud vitaminada, respeto a las raíces y adoración absoluta a los dioses negros de la música. Todo ello son etiquetas que pueden bien vestir a Los Retrovisores. En definitiva, aroma a “sixties” que tumba de espaldas como la loción de afeitado Floïd. Algo con carácter y personalidad. Un concepto sesentero verdadero, cabe remarcar. Porqué el vocablo en cuestión puede ser algo usado con cierta levedad en nuestros días. Un adjetivo pegado a cualquier manifestación que huela a yeyé o naftalina de antaño. Pero nada de eso. Aquí hay reverencia y pleitesía. Rebuscar en el pasado, en los sonidos originales; beber de lo conocido y admirado para generar una sonoridad propia. Algo identificable. Que nos siente bien y, sobretodo, que nos suene de maravilla.

Los Retrovisores publican este EP “Alma y pisotón” como primera referencia con el sello barcelonés BCore. Después de su primer y único LP, “La nostalgia ya no es lo que era”, la banda catalana recupera la pulsión discográfica. Esta formación lleva ondeando su sonido desde 2002, aunque por entonces bajo el nombre de The Cutties. Generaron una buena repercusión aquí y en el extranjero, llegando incluso a participar en el Festival Essex Ska Festival y en la sala The Cooperate de Plymouth, en el Reino Unido. Posteriormente, en 2006 adoptan el nombre de Los Retrovisores mediante un ligero proceso de reforma. Desde entonces siguen militando en el soul, el deep beat y el pop luminoso. Cuerdas, vientos y Hammonds. Mod ibérico recogiendo la tradición de bandas como Los Salvajes, Los Bravos, Bruno Lomas o Los Canarios.

“Alma y pisotón” es un concentrado de cuatro canciones donde poder visualizar todos los referentes y patrones sonoros de Los Retrovisores. Soul ibérico, actitud escénica. Arreglos de vientos, base de bajo y batería con patrones negros, groovy Hammonds y sobretodo guitarras con mucho fuzz. Sonidos puros y canciones que hablan de desamor y hedonismo juvenil. Elevación, elegancia y entusiasmo, que diría el gran Casavella. De sentimiento yeyé, pasos de northern soul y de ética de la estética. En definitiva, un grupo capaz de generar el próximo himno generacional

– See more at: http://www.bcoredisc.com/blog/los-retrovisores-alma-y-pasion-ep-bcore-2013/#sthash.0Yr472kF.dpuf

El negre com absència de color | Marrameu Música


El negre com absència de color | Marrameu Música.

El soul és reconegut com la música de l’ànima. Aquesta basta redundància ve a explicar conceptes com sentiment, entusiasme i, també, resistència. Perquè el soul va ser quelcom grandiós, especialment a les dècades dels 60’s i 70’s, per després anar-se despenjant de les escales mediàtiques. Tanmateix, el gènere ha continuat i ha persistit amb un gran nombre d’artistes, entusiastes i perpetuadors de l’estil. A dia d’avui dos d’aquests ítems resistencialistes són Eli ‘Paperboy’ Reed i The Pepper Pots. El primer com a home blanc capaç d’acostar el soul de nou al mainstream. A fer sonar a les ràdios alguna cançó del gènere que no fos res d’Aretha Franklin o el ‘Sitting on the dock of the bay’ del mestre Otis. Els segons com una enorme banda –en el sentit tradicional del terme- que ha estat capaç de treure la pols i fer de nou brillar el so del soul més pur de la Motown. Han contemporanitzat un so d’antuvi sense malmetre’l ni una engruna. The Pepper Pots, una banda de Girona molt més reconeguda a fora que al nostre país (els sona aquesta cançó?).

Doncs bé, aquests dos elements rescatadors, s’han trobat per donar forma a ‘Time and Place’ (Double Back, 2011), una petita joia en format EP de quatre temes. La materialització d’una bonica comunió del soul contemporani. Reed i The Pepper Pots havien coincidit en diversos concerts i la seva entesa necessitava noves lleres on transcorre. Llavors sorgí l’oportunitat de gravar conjuntament algunes versions d’artistes com Fontella Bass & Bobby McClure, Lee Moses, Jimy Lewis i Kip Anderson, al Black Pepper Studio a Cornellà de Terri (Girona). Un cant, doncs, a la resistència i persistència del gènere. A la reivindicació de l’aroma clàssic, al reconeixement dels que ja van passar per aquí, una reverència al respecte. Aquest ‘Time and place’ es publica en format CD i en vinil de 7”, i vindrà acompanyat per un DVD documental sobre aquesta curiosa experiència de convergència soul.

Esperem tenir aquest fantàstic vinil entre les mans. Seduir-nos amb melodies plenes de vents, de ritmes càlids i veus femenines. Preguem per continuar rebent benediccions d’aquest tipus i no ho oblidem que segurament tot ja està inventat, però encara queden moltes maneres d’explicar les mateixes coses.

Eli ‘Paperboy’ parlar sobre el soul, la seva condició de blanc i de com veu el mercat de la música en una entrevista a El País.

Train to your lover. THE PEPPER POTS. Double Back Records | Revista Benzina


Train to your lover. THE PEPPER POTS. Double Back Records | Revista Benzina.

SOUL. Arriba el tren. Una estranya sensació agradable t’envaeix el cos, començant a les oïdes i materialitzant-se als teus peus. A l’andana veus dones amb diademes i mitges melenes. Vestits de tres quarts de tall clàssic. Homes amb americanes de tres botons i entallada elegància. Sonen compassos de quatre per quatre. Saxos, trompetes i melodies vitalistes. Tornades ensucrades que la senzillesa no les fa embafadores. Un xiulet de comiat. El tren marxa i abandona l’estació, però el que sona és tronador, és clàssic i fresc al mateix temps. Són The Pepper Pots i el seu Train to your lover. El quart disc de la banda gironina, que no fa més que reafirmar totes les bondats aparegudes al seu predecessor Now! (Black Pepper, 2009). Fins i tot les amplifica. Les fa sonar amb contundència i estilisme perquè rebotin en pistes de ball de fusta. Perquè The Pepper Pots tenen una senzilla fórmula que saben aplicar amb la màxima diligència. Amables melodies, respecte pels ingredients tradicionals, una impecable secció de vents i tres càndides veus femenines. No han descobert res de nou, simplement executen a la perfecció allò que saben. És una llàstima que Berry Gordy es desprengués de la Tamla Motown, ja que si continués en actiu segurament el veuríem per Girona preguntant pel Black Pepper Studio. Train to your lover podria aparèixer al seu catàleg. L’aire a 60’s i als anys daurats del soul pot respirar-se intensament a temes majúsculs com I need to hold your hand o Let’s go to dance. Peces on se’ns apareixen irremeiablemnent Diana Ross i les seves Supremes o el mestre Otis Redding. Les joies més grans de la música negra se’ns presenten en petites reminiscències. Seguim avançant i topem amb joies com It’s not easy i no podem més que recordar-nos de The Commodores i Lionel Richie apareixent al funeral de Michael Jackson. La cruesa del desamor i dels saxos ens descol·loca i enyorem el moviment sota els nostre peus. I ens endinsem a l’últim tall del disc. Llavors espetega tot. Una diabòlica línia de baix, un ritme primaveral. Gladden your soul. Sona a northern soul. Olora a pols de magnesi i joves fent piruetes impossibles. Només vols ballar i aplaudir aquest magnífic disc. Com diu la torna. Ò.V.

Publicat al número de juny de 2011 de la revista Benzina.